5.

La Marta va sortir al carrer ben esmorzada. La motxilla carregada de llibres li pesava a l'espatlla i d'una manera entranya va adonar-se que el vent bufava i els seus cabells volaven una mica. De cop, una forta ràfega va fer que la Marta parés de cop els seus passos. Una llum verdinosa va encegar-la, com si provingués d'un focus d'estadi de futbol. La Marta es va tapar la boca i va obrir molt els ulls.
Éssers amb forma humanoide van mostrar-se al seu davant. De lluny podien parèixer persones estranyament allargades, però allí, davant la Marta, eren alguna cosa més.
Eren completament calbs, i el seu cap era una mica més gran que el de la Marta. Els seus ulls eren dos grans esferes perfectes i vidrioses d'un color entre negre i rogenc, que observaven la situació des dels costats del cap. La Marta quasi podia veure la seva cara de sorpresa reflexada en ells. La seva pell era pareguda a la pell de les granotes però en aparença no tant apegalosa. Grisosa, amb rodanxes obscures i clares.
Els seus cossos, fins i prims, estàven coberts pel que pareixia un ''mono'' de curses de cotxes, però ajustat i sense més decoració que alguns detalls brodats en plata sobre la tela gris.
Els braços, igual de fins, acabaven amb unes mans reptilesques que van allargar-se cap a la Marta. Les seves cames van situar a l'ésser al costat de la Marta en apenes dues passes. Va obrir la boca, inexistent fins aquell moment i, ensenyant una cavitat buida de dents, va pronunciar el seu nom: Marta.