3.

Vaig tancar la porta del soterrani amb clau i poc a poc anava posant-hi coses per a que no es pugues obrir. En acabar vaig girar-me per observar aquella petita habitació subterrània. Era fosca. No hi havia llum exterior, però la bombeta que penjava del sostre il·luminava el centre de l'habitació formant una rodona de llum al terra com si d'un focus es tractés. Vaig col·locar una cadira al centre i vaig asseure'm-hi.
L'obscuritat m'envoltava i el silenci cada cop era més dens. Tremolava, de por o de nerviosisme, però tremolava.
Vaig sentir un cop fort al pis de dalt i tot seguit un munt de sorolls per tota la casa. No recordava amb exactitud quan havia parat aquell soroll agut, però ara m'inquietava la baralla que la Marta estava lliurant amb aquells personatges.
Recordava vagament els éssers estranys. Ho recordava amb una imatge suau i borrosa. L'escena viscuda des de baix la taula de la cuina em vaguejava el cap, i seguidament un record d'un petit moviment a la porta de l'estància que va obrir-se estrepitosament a la vegada que unes cames llargues caminaven pel voltant de la taula on estava amagat.
Però era només un record molt difuminat que sense voler, el meu cap va voler repetir en somnis durant una bona temporada.
Vaig tancar els ulls amb força, i en obrir-los de nou vaig notar com algú em mirava des de la foscor. Vaig pujar els peus a la cadira i vaig abraçar-me les cames. Aquella desagradable sensació no desapareixia. -Alex!- va cridar una veu amb to preocupat. - Marta? Marta! Com has entrat? On ets? Què passa a dalt?!- La cambra es va mantenir en silenci durant uns segons i la Marta va aparèixer dins del cercle de llum.