"Flotava! Hòstia! Estava flotant! Flotava!!"
Aquell lloc era fosc, però de tant en tant apareixien algunes llumetes blanquinoses que pampalluguejaven pal meu voltant i finalment, s'apagaven. La Marta era a pocs metres de mi, amb els ulls tancats i el cos posat de tal forma que pareixia que no tingués vida i que un petit fil el subjectés pel pit.
Vaig intentar nedar per aquella negror espessa, però ja podia moure'm tot el que vulgues que ni avançava ni retrocedia. I a la fi, al fons, una llum verdosa va aparèixer tot fent que aquella corrent m'empenyés cap allí.
