4.

La Marta anava bruta i una mica despentinada. Em mirava amb preocupació i esbufegava fort.
-Alex, mira, només hi ha una forma d'acabar amb tot això i és enviant-te a una segona dimensió.- La Marta ho va dir amb els ulls fixats als meus. - Però Marta, què hi ha a la dimensió aquesta i què pot passar aquí si marxo?- I la Marta va apropar-se a mi i em va agafar les mans. Estava gelada. - Alex, sé que tot això sembla una bogeria, però has de confiar en mi. Si marxes a la segona dimensió ja no existiràs en aquesta i no recordaràs res. Jo marxaré amb tu però no ens coneixerem. Qualsevol record d'aquest món desapareixerà per sempre de nosaltres. D'aquesta manera, els de dalt no ens podran atrapar i serem lliures.- La Marta em va mirar. - Però ja no sabrem res l'un de l'altre...- Després de les meves paraules la meva germana em va abraçar i va dir-me que la decisió estava a les meves mans. Vaig assentir amb el cap vaig posar-me la mà a la butxaca i vaig apretar la foto entre els meus dits. La Marta va girar-se d'esquena a mi i va aixecar la vista al sostre. Tot es va fer negre.