2.

Baixava per un arc-iris cap a un món de mil colors. El vent li tocava la cara amb dolçor i feia que la caiguda fora menys ràpida per a que la Marta pugues observar el paisatge rosat que l'envoltava.
Li passava totes les nits. Obria els ulls poc a poc, rebutjant el món real. Es despertava d'un somni que la deixava contenta durant uns instants. S'estirava al llit, mirant les estrelletes fluorescents del sostre gaudint de totes les sensacions que aquell somni li havia deixat. Poc a poc anava incorporant-se, baixava del llit, i en el moment d'anar al bany es donava amb el dit petit del peu a la cantonada de la tauleta o amb el colze a la porta, i d'aquesta manera apareixia, com cada matí, la desil·lusió de que els somnis són irreals, ficticis i nocturns.
La Marta baixava a esmorzar a la cuina, sola, com cada dia a les set en punt del matí. Engegava la tele i es posava al canal dels dibuixos. Només li feia falta que es posés a mirar les notícies per acabar de perdre el poc record d'aquell somni que intentava retenir una mica més.